COLOR

SATURACIÓ:  Determina la vivesa aparent d'un color. Cada clor pot anar variant segons l'escala de saturació o puresa. Com menys blanc, més gran serà la saturació.Com més blanc, menys gran serà la saturació.

TEMPERATURA DE COLOR: Es defineix com una font de llum component al seu color dins els respecte lluminós amb el de la llum que emetria un cos negre escalfat a una temperatura determinada. És a dir, quan tenim una fotografia tirant cap a taronja o blava estem observant la temperatura de color d'aquella imatge. Com més taronja més càlida és, i com més blava més freda és.

BALANÇ DE BLANC: Es un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics (vermell, verd, blau...) amb l'objectiu de que la part més brillant de la fotografia aparegui com a blanc i la menys brillant com a negre.

MATÍS: Qualitat que diferència a un clor d'un altre i correspon a una ona predominant. Permet classificar els colors amb termes vermells grocs i blaus.

LLUMINOSITAT: Grau de la claredat o foscor d'un color. Objectivament correspon entre la intensitat d'un estimul lluminós i la sensació captada. Quan barregem un color amb blanc el fem més lluminós. Quan el barregem amb negre el fem més fosc.

SÍNTESI ADDITIVA: El color s'obté per la descomposició de la llum blanca mitjan un prisma que genera els colors de l'arc de Sant Martí. Si sumem totes les llums acolorides obtindrem d'altres llums més blanquinoses.

SÍNTESI SUBSTRACTIVA: Llum que arriba a la superfícies i és reflexada cap a l'ull però el pigment que té el material s'abstreu el seu color. Com més pigments barregem, més fosc quedarà. Els colors principals són els groc, magenta i blau cian.

             

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

Tot va començar amb la Cambra Obscura. Leon Alberti va fer els primers quadres amb un punt de fuga per donar més realitat a l'obra d'art. Crean tècniques i invents van descobrir la cambra obscura. Leonardo Da Vinci va dir que "en un dia molt brillant un raig de sol entra a una habitació fosca, això fa que l'objecte que hi ha a fora es reflecteixi del revés dins la sala.

Quan tothom va saberho, els pintors calcaven els seus dibuixos d'aquest mètode per fer un quadre increible.

Johannes Kepler va ser el primer en aplicar aqueta tècnica, amb el temps, aquest mètode va anant millorant.

Robert Boyle, l'any 1663 va afirmar que el clorur de plata es tornava negre al expossar-se a la llum del sol.

Robert Boyle

Giovanni Battista

Va ser, doncs, quan Giovanni Battista, a l'any 1757, va demostrar que l'afirmació que deia Boyle era  provocada per l'acció de la llum. Des d'aquell dia, molts científics volien estudiar i contemplar la llum de la naturalesa i redactar dibuixos a través d'ella. Però els dibuixos ssempre acabaven per esborrar-se.

La primera imatge que es va realitzar va ser feta per J. N. Niepece, encara es conserva. Va necessitar una exposició de vuit hores i per això s'aprecia que en els dos costats del teulat estan il·luminats pel sol.

L'any 1841, l'angles Henry Fox Talbot, va inventar el calotipo, era un sistema d'obtenció d'imatges que mitjant una copia positiva i negativa obtenien la camera. Rep el nom de daguerrotipo.

A mesura que passaven el anys, els pintors es donaven compte de que la fotografia superava a la pintura, que l'imatge era la pura realitat. Es per això que van decidir abandonar els inzells per seguir investigant la nova novetat.

El 1895, els germans Lumière van realitzar la primera projecció cinematogràfica, això va suposar l'origen de l'imatge en moviment. Fins que va nèixer la televisió.

Germans Lumière

Mentres tant, Oskar Barnack, va crear la primera càmera fotogràfica de 35mm. Va suposar un èxit ja que ara ja no feia falta pagar a un pintor per què et fes un retrat, tu mateix et podies fer fotografies.

Aquesta va ser la primera imatge que v sortir i la que més ens sona, a partir d'aquesta novetat les càmeres s'han anat renovant i tot i tenir la tecnologia més punta en un futur millorarant molt més, than de físic com de qualitat.

Aquí podem observar la evolució d'una de les càmeres importants al llarg dels anys.

Han anat existint diverses màrques, algunes amb més bona qualitat, amb més bon aspecte, etc.
Els professionals de la imatge utilitzen càmeres molt més grans ja que enfoquen molt milllor, en canvi, la gent que no s'hi dedica utilitza les tipiques petites.


Aquí acaba el meu treball.