miércoles, 7 de diciembre de 2016

PRODUCCIÓ D'IMATGES


1-Format horitzontal, primer pla, línies dominants corbes, angulació mitja-frontal



2-Format vertical, primer pla, llum dura



3-Pla americà, composició terços, angulació picat-frontal, llum difosa







4-Pla mig, composició clàssica, angle aberrant




5-Pla sencer, angle zenital





6-Angle nadir, color molt saturat 





7-Pla general, línies rectes, angulació 3/4


8-Primer pla, hi ha alguna cosa fora de camp, llum dura





9-Pla de detall, composició terços, angle contrapicat





10-Lliure: Gran pla general, amb profunditat de camp, pla frontal.



jueves, 1 de diciembre de 2016

COLLAGE



En aquest apartat he realitzat un collage amb la tècnica de PIC català. 
Constisteix en utilitzar una fotografia base i a partir d'aquesta anar-li afegint d'altres. En aquest cas he fet servir un bosc junt amb un noia, dos ossos i una tenda.






martes, 29 de noviembre de 2016

TIPUS D'OBJECTIUS


NORMAL




Amb l'objectiu normal, de 35 mm o 50mm, es veu exactament lo mateix que a la realitat, l'angle de visió és molt semblant al del ull humà. La distància enfocada coincideix amb la diagonal de la fotografia.





En la imatge que aquí mostro s'ha utilitzat un objectiu normal. Tal i com diu la definció anterior , en aquesta fotografia es veu el que realment els teus ulls veurien.











  TELEOBJECTIU




Com més llarg l'objectiu, més es reduiex l'angle de visió i es guanya en distància enfocada. Aquest tipus d'objectiu l'utilitzen molt els paparazzis per captar imatges dels famosos sense ser descoberts a una llarga distància.





A la fotografia s'observa que l'ocell està situat sobre una brenca a llarga distància del fotògraf.











 ULL DE PEIX






 L'angle de visió é de 180º. La lent sobresurt de l'objectiu i la imatge queda deformada. És l'objectiu amb l'angle de visió més gran.




Es veu clarament la deformació de la imatge i com s'aprecia l'angle de 180º.










GRAN ANGULAR 





Amplia la visió a 90º i deforma una mica la imatge. Tenen molta profunditat de camp. Acostumen a ser objectius força il·luminosos.










Ofereix una imatge arquitectònica amb un grau de visió de 90º. Es veu clarament la profunditat de camp i una petita distorsió. 









MACRO





Fotos realitzades desde molt aprop per remarcar els detalls. Molt utilitzats en la fotografia de la naturalesa. 










Imatge d'una marieta realitzada en macro ja que s'observa detalladament el seu físic












EXEMPLE DE POCA PROFUNDITAT DE CAMP



La profunditat de camp fa referència al fons de l'imatge. En cas d'haver poca profunditat de camp els fons estarà desenfocat. Això succeeix quan el diafragma està molt obert, l'element pricipal s'enfoca, és a dir, es veu nítid, però el fons queda borrós.


EXEMPLE DE MOLTA PROFUNDITAT DE CAMP


En aquest cas, que hi ha molta profunditat de camp, succeeix perque el diafragma està tancat, per tant el fons queda ben definit, és a dir, queda nítid.

COMENTARI IMATGES

PRIMERA IMATGE


La imatge és fosca, amb un temps plujós i paissatge de cases i muntanyes. El terra està amb aigua, per això s'observen a moltes persones pujades a sobre de troncs, que van des del costat esquerre fins al dret de la fotografia, i amb paraigües.

És un fotomuntatge ja que apareixen elements digitals i naturals barrejats entre sí. Això li dóna una sensació d'imatge real però poc creïble. Per exemple, la pluja amb el terra inundat podria ser un element digital, mentre que les cases i persones són reals.

En lo primer que t'hi fixes és amb la fila de persones que estan a sobre els troncs petits a causa del terra pler d'aigua. Predomina un color fosc en tota l'imatge, camuflant així els edificis dels dos costats de la fotografia i les muntanyes del fons de tot de la fotografia.
És complexa ja que apareix més d'un element, com les persones, les muntanyes, cases, pluja...i icònica ja que hi han elements reals però en la realitat això no acostuma a passar. Com que té un únic significat és monosèmica, ha plogut i per això passen pels troncs. Per últim és un imatge original pel simple fet de que no s'acostuma a veure aquesta fotografia moltes vegades.

El format de la imatge és horitzontal amb un Gran Pla General ja que predomina el medi ambient, aporta gran quantitat de dades que situa a l'acció i al haver molts elements es necessita més atenció per la lectura de la imatge. L'angulació és frontal ja que està a l'alçada dels ulls, també està una mica en picat.

La seva composició és clàssica ja que tots es elements que componen la imatge estan centrats. El punt d'interès és la fila que componen totes les persones, on hi ha un petit movimet de salt a l'esquerre. El punt de fuga és el pont, ja que si tracem línies imaginaries totes van cap a ell. No hi ha aire ni forma.

La llum és dura ja que els colors són foscos i artificial ja que sembla que li han afegit. Sembla que és una il·luminació de tarda sense gaire contrast i amb un angle zenital de llum ja que prové de dalt.
El cromatisme de color és blau ja que hi destaca en tota la fotografia. Hi ha saturació i es una imatge freda ja que es blava. És rugosa ja que els troncs son aspres, les cases tenen tacte i els arbre de les muntanyes també.

L'enfocament està en tota la imatge però al ser realitzada amb un objectiu normal els fons no s'aprecia gaire. Per realitzar la fotografia a fet falta tenir el diafragma tancat per poer enfocar i l'obturador en temps d'exposició llarg ja que les dues persones que estan saltan surten borroses. Ha fet falta un trípode.



SEGONA IMATGE
futbol 


És una fotografia on apareixen nens jugant a futfbol, on la pilota està a l'aire i tots estan situats en una esplanada de terra. Al fons s'observen unes muntanyes difuminades.

La imatge es completament natural ja que no té elements afegits ni està feta digitalment.

En lo primer que ens fixem és amb els nens jugant a futbol en una esplanada de terra, la pilota és curiosa de veure ja que es mante fixe al cel. Si observem amb més profunditat veiem la porteria del joc i ja al fons de tot les muntanyes que no s'observen clarament.

La fotografia és simple ja que no aparèixen més de quatre elements, també podem comprovar-ho tancant els ulls, si tenrecordes de la imatge sancera significa que és simple. Representa una realitat, per tant és icònica amb un únic sentiment, monosèmica. És una fotogrfia estereotipada ja que no es extranya de veure, és una fotografia comuna.

Té un format horitzontal, amb un pla conjunt ja que s'observa un medi natural amb persones que ocupen part de la fotografia. L'angulació és frontal ja que se situa a l'alçada dels nostres ulls.
Té una composició clàssica perquè els personatges estan ben centrats en l'enquadrat de l'imatge. El punt d'interès són els nens jugant, donen sensació de moviment, com per exemple la pilota a l'aire. No té aire i la porteria té una forma rectangular.

La llum és dura ja que les sombres són fosques, és natural perquè el que il·lumina és el sòl, sembla ser llum de migdia i l'angle de llum és frontal. Té contrast, se sap pels nen que estan més foscos. El cromatisme és tronja ja que és el color que predomina, per tant és una imatge càlida. Hi ha poca saturació. 

Té una extura rugosa ja que si toquem la porteria es pot notar la xarxa, igual que la roba dels jugadors.

S'ha utilitzat el diafragma obert per tal d'enfocar la part principal de l'imatge per això la visió de profunditat de camp de la fotografia està desenfocada. L'obturador ha estat en un temps d'exposició curt ja que ha captat tots els elements en moviment en una mil·lèsima de segon, és a dir, no queda moguda. No ha fet falta un trípode i s'ha utilitzat un objectiu normal.


TERCERA IMATGE
cami a l'aigua

És un paissatge molt maco, amb varios colors, començant pel marró fins acabar al mar fí i blau. El paissatge va acompanyat d'un cèl nuvolós i un caminet de diverses pedres.

És un fotomuntatge ja que està formada amb elements naturals i digitals que donen aquesta sensació de perfecció.

El que destaca d'aquesta fotografia són els seus colors plans i llisos, però en lo primer que t'hi fixes és amb el caminet de les pedres, incrustades a la sorra marró i acabat en el mar llis. Per últim observem el cèl amb núvols.

Podem classificar l'imatge com a simple ja que té menys de quatre elements. És icònica ja que representa la realitat i polisèmica ja que ens transmet calma, dolçor, tranquil·litat, bellesa, perfecció,etc. És original perquè no s'acustumen a veure aquests tipus d'imatges.

Té un format horitzontal, amb un gran pla general ja que només es veu paissatge i amb una angulació frontal ja que el paissatge està a l'alçada dels teus ulls.
La seva composició és clàssica ja que l'element principal, que són les pedres, estan situades just al mig de l'imatge. El punt d'interés és el caminet de les pedres, i el punt de fuga se situa en el final del camí. No hi ha cap moviment i el mateix camí té una forma rectangular.
La llum es tova ja que les sombres són fluixes i té una llum naural ja que ve del cèl, sembla ser llum de la tarda. L'angle de llum és frontal i té una mica de contrast, se sap pels núvols foscos i les pedres.

El seu matís és el marró i blau, es distingeixen molt bé els seus colors. La saturació és bona ja que la fotografia no és grisenca. Té una temperatura freda ja que predomina el color blau.

La textura en la sorra i mar es molt fina, molt suau. En canvi, les pedres són aspres i rugoses.

Per realitzar aquesta imatge s'ha utilitzat un objectiu normal, amb el diafragma tancat per tal d'enfocar tota la fotografia, per aixo és una mica fosca, perquè no entra gaire llum. L'obturador no fa falta modificar-lo ja que no es vol captar cap moviment. Tampoc fa falta trípode.

viernes, 14 de octubre de 2016

COLOR


SATURACIÓ:  Determina la vivesa aparent d'un color. Cada clor pot anar variant segons l'escala de saturació o puresa. Com menys blanc, més gran serà la saturació.Com més blanc, menys gran serà la saturació.


TEMPERATURA DE COLOR: Es defineix com una font de llum component al seu color dins els respecte lluminós amb el de la llum que emetria un cos negre escalfat a una temperatura determinada. És a dir, quan tenim una fotografia tirant cap a taronja o blava estem observant la temperatura de color d'aquella imatge. Com més taronja més càlida és, i com més blava més freda és.


BALANÇ DE BLANC: Es un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics (vermell, verd, blau...) amb l'objectiu de que la part més brillant de la fotografia aparegui com a blanc i la menys brillant com a negre.



MATÍS: Qualitat que diferència a un clor d'un altre i correspon a una ona predominant. Permet classificar els colors amb termes vermells grocs i blaus.



LLUMINOSITAT: Grau de la claredat o foscor d'un color. Objectivament correspon entre la intensitat d'un estimul lluminós i la sensació captada. Quan barregem un color amb blanc el fem més lluminós. Quan el barregem amb negre el fem més fosc.


SÍNTESI ADDITIVA: El color s'obté per la descomposició de la llum blanca mitjan un prisma que genera els colors de l'arc de Sant Martí. Si sumem totes les llums acolorides obtindrem d'altres llums més blanquinoses.



SÍNTESI SUBSTRACTIVA: Llum que arriba a la superfícies i és reflexada cap a l'ull però el pigment que té el material s'abstreu el seu color. Com més pigments barregem, més fosc quedarà. Els colors principals són els groc, magenta i blau cian.




























             

jueves, 6 de octubre de 2016

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

Tot va començar amb la Cambra Obscura. Leon Alberti va fer els primers quadres amb un punt de fuga per donar més realitat a l'obra d'art. Crean tècniques i invents van descobrir la cambra obscura. Leonardo Da Vinci va dir que "en un dia molt brillant un raig de sol entra a una habitació fosca, això fa que l'objecte que hi ha a fora es reflecteixi del revés dins la sala.


Quan tothom va saberho, els pintors calcaven els seus dibuixos d'aquest mètode per fer un quadre increible.


Johannes Kepler va ser el primer en aplicar aqueta tècnica, amb el temps, aquest mètode va anant millorant.


Robert Boyle, l'any 1663 va afirmar que el clorur de plata es tornava negre al expossar-se a la llum del sol.

Robert Boyle
Giovanni Battista





Va ser, doncs, quan Giovanni Battista, a l'any 1757, va demostrar que l'afirmació que deia Boyle era  provocada per l'acció de la llum. Des d'aquell dia, molts científics volien estudiar i contemplar la llum de la naturalesa i redactar dibuixos a través d'ella. Però els dibuixos ssempre acabaven per esborrar-se.







La primera imatge que es va realitzar va ser feta per J. N. Niepece, encara es conserva. Va necessitar una exposició de vuit hores i per això s'aprecia que en els dos costats del teulat estan il·luminats pel sol.



L'any 1841, l'angles Henry Fox Talbot, va inventar el calotipo, era un sistema d'obtenció d'imatges que mitjant una copia positiva i negativa obtenien la camera. Rep el nom de daguerrotipo.



A mesura que passaven el anys, els pintors es donaven compte de que la fotografia superava a la pintura, que l'imatge era la pura realitat. Es per això que van decidir abandonar els inzells per seguir investigant la nova novetat.

El 1895, els germans Lumière van realitzar la primera projecció cinematogràfica, això va suposar l'origen de l'imatge en moviment. Fins que va nèixer la televisió.

Germans Lumière



Mentres tant, Oskar Barnack, va crear la primera càmera fotogràfica de 35mm. Va suposar un èxit ja que ara ja no feia falta pagar a un pintor per què et fes un retrat, tu mateix et podies fer fotografies.



Aquesta va ser la primera imatge que v sortir i la que més ens sona, a partir d'aquesta novetat les càmeres s'han anat renovant i tot i tenir la tecnologia més punta en un futur millorarant molt més, than de físic com de qualitat.


Aquí podem observar la evolució d'una de les càmeres importants al llarg dels anys.



Han anat existint diverses màrques, algunes amb més bona qualitat, amb més bon aspecte, etc.
Els professionals de la imatge utilitzen càmeres molt més grans ja que enfoquen molt milllor, en canvi, la gent que no s'hi dedica utilitza les tipiques petites.


Aquí acaba el meu treball.











viernes, 30 de septiembre de 2016

PRESENTACIÓ


Laura Urrea

Hola, em dic Laura Urrea, de 15 anys, i acabo de començar 1r de Batxillerat. Una de les assignatures que estic fent és Cultura audiovisual. L'he escollida perquè tinc moltes ganes de saber tot el món que hi ha darrere d'una càmera i el treball que comporta, entre d'altres coses. Espero que aquest curs no sem faci gaire difícil.


                                             

jueves, 29 de septiembre de 2016

MOVIMENTS ARTÍSTICS


Laura Urrea

MOVIMENTS ARTÍSTICS

OP ART 


Enganya a la vista amb il·lusions òptiques. Els colors són iguals, majoritàriament blancs i negres. La imatge pot canviar depent el punt de vista. També existeix aquest art amb escultures. Aquest art va sorgir per primera vegada al diare Times als Estats Units l'any 1964. S'utilitzen linias paral·leles, combinacions i repeticions de formes, tamanys, etc. Predominen les figures geomètriques.

Aquest art m'agrada perquè segons des de on miris l'imatge veus una altra perspectiva. També perquè el cervell es enganyat, per tant, nosaltres mateixos sóm enganyats.

La font d'informació és de: 


ART HIPERREALISTA


És un art que va sorgir a la dècada dels 60 amb l'objetiu de dibuixar algo i que fos molt semblant una fotografia. Busca superar la visió fotogràfica. Majoritàriament s'utilitza pintura plana ja que fa l'impressió de més aplicacions fotogràfiques. Acostumen a pintar-se retrats, naturalesa i paissatges, 

Aqust tipus de pintura m'impressiona molt ja que si no et fixes del tot arribes a creure a que estàs mirant una fotografia. Opino que es molt difícil dibuixar d'aquesta manera.

La font d'informació és de:


 ART MINIMALISTA



Va sorgir a Nova York l'any 1965. Consisteix en suprimir coses innecessàries de l'imatge i no tracta d'expressar res, és neutre, no transmet. Representa la culminació de l'art abstracte. Els artistes minimalistes intenten aconseguir el màxim ordre amb els elements justos. 

És un estil curiós ja que amb molt poca cosa es pot respresentar perfectament una imatge, com aquest noia de la imatge. Amb el mínim esforç es pot fer una gran obra d'art.

La font d'informació és de: 

ART NAÏF




Art que com indica el seu nom es "ingenuo". Es carectitza per la seva facilitat de ser dibuixada i per no tenir amb compte les correctes perspectives, ja que els personatges semblen de flotin. Es producte de sentiment i no de coneixement. Són dibuixos alegres, coloraines, vius on s'intenta expressar el somni, com si fos un nene petit.

M'agrada perquè no es un art tant correcte ni amb les normes típiques d'un d quadre, es tal qual es dibuixa. No sembla molt complicat de dibuixar, tot i així, crec que té dificultats.

La font d'informació és de: 


ART NOUVEAU



Art on els dibuixos són mescles de persones màgiques, majoritàriament dones amb la natura, elements com fulles, plantes, etc. Serveixen pels cartells pubicitaris. S'utilitzen colors plans. Va sorgir al segle XIX. Es desenvolupa a Europa i Estats Units. Figures asimètriques. 

M'agrada aquest estil de pintura perquè barreja dos elements, l'humà i la natura, on els dibuixos són molt macos de veure.

La font d'informació és de: 


Aquí acaba el meu treball.

domingo, 18 de septiembre de 2016

SÍMBOLS



LA MANO DE FATIMA

La mano de Fatima, coneguda també com a Jamsa, va sorgir a l'any 244. El seu origen es musulmà i jueu. Representa la simetria ja que el dit cor esta al centre i els dos pulgars estan corvats cap en fora.
Rep el nom de Fatima ja que la història explica que aquesta noia era filla d'un home important i un dia va veure al seu enamorat amb una dona molt bella, al tenir tanta gelosia va possar inconscient la mà a la caçola i no es va cremar gens. A partir d'aquell dia tothom la va benedir. Aquesta mà actua com a talismán oferint protecció,

He escollit aquest símbol ja que físicament es molt maco i la seva història és curiosa de saber.

La font d'informació és de:


TRISQUEL


Aquest símbol és d'origen celta amb tres braços amb forma d'espiral que s'uneixen al centre triangulat. Nomes els celtes podien potar aquest símbol sagrat i màgic tatuat al seu cos que per ells representava l'aprenentatge, el passat present i futur, l'equilibri entre el cos, la ment i esperit, el principi i el fnal, l'evolució i creixement. També actuava per desfer les ferides i febres, és a dir, actuava amb forma de talismán.

He escollit aquest símbol ja que de la manera en que actua es molt important i l'història celta, junt amb les seves tradicions, són mlt interessants.

La font d'informació és de:


EL HOJO DE HORUS


És un talismán de la salut, indestrucció del cos, prosperitat i habilitat per tornar a nèixer. Va sorgir en l'antic Egipte i el món musulmà. Rep el nom de Horus perquè aquest era el fill dels déus Osiris i Isis. 
Si l'ull és el dret significa llum i sol, també conegut com a "ull de Rà".
Si l'ull és l'esquerre representa ombra i lluna.
Aquest talismán actua contre les enfermetats, conjurs i mals d'ull.

He escollit aquest símbol perquè segons l'ull que sigui té un significat diferent, tots dos molt importants.

La font d'informació és de:

Aquí acaba el meu treball.