PRIMERA IMATGE
La imatge és fosca, amb un temps plujós i paissatge de cases i muntanyes. El terra està amb aigua, per això s'observen a moltes persones pujades a sobre de troncs, que van des del costat esquerre fins al dret de la fotografia, i amb paraigües.
És un fotomuntatge ja que apareixen elements digitals i naturals barrejats entre sí. Això li dóna una sensació d'imatge real però poc creïble. Per exemple, la pluja amb el terra inundat podria ser un element digital, mentre que les cases i persones són reals.
En lo primer que t'hi fixes és amb la fila de persones que estan a sobre els troncs petits a causa del terra pler d'aigua. Predomina un color fosc en tota l'imatge, camuflant així els edificis dels dos costats de la fotografia i les muntanyes del fons de tot de la fotografia.
És complexa ja que apareix més d'un element, com les persones, les muntanyes, cases, pluja...i icònica ja que hi han elements reals però en la realitat això no acostuma a passar. Com que té un únic significat és monosèmica, ha plogut i per això passen pels troncs. Per últim és un imatge original pel simple fet de que no s'acostuma a veure aquesta fotografia moltes vegades.
El format de la imatge és horitzontal amb un Gran Pla General ja que predomina el medi ambient, aporta gran quantitat de dades que situa a l'acció i al haver molts elements es necessita més atenció per la lectura de la imatge. L'angulació és frontal ja que està a l'alçada dels ulls, també està una mica en picat.
La seva composició és clàssica ja que tots es elements que componen la imatge estan centrats. El punt d'interès és la fila que componen totes les persones, on hi ha un petit movimet de salt a l'esquerre. El punt de fuga és el pont, ja que si tracem línies imaginaries totes van cap a ell. No hi ha aire ni forma.
La llum és dura ja que els colors són foscos i artificial ja que sembla que li han afegit. Sembla que és una il·luminació de tarda sense gaire contrast i amb un angle zenital de llum ja que prové de dalt.
El cromatisme de color és blau ja que hi destaca en tota la fotografia. Hi ha saturació i es una imatge freda ja que es blava. És rugosa ja que els troncs son aspres, les cases tenen tacte i els arbre de les muntanyes també.
L'enfocament està en tota la imatge però al ser realitzada amb un objectiu normal els fons no s'aprecia gaire. Per realitzar la fotografia a fet falta tenir el diafragma tancat per poer enfocar i l'obturador en temps d'exposició llarg ja que les dues persones que estan saltan surten borroses. Ha fet falta un trípode.
SEGONA IMATGE
És una fotografia on apareixen nens jugant a futfbol, on la pilota està a l'aire i tots estan situats en una esplanada de terra. Al fons s'observen unes muntanyes difuminades.
La imatge es completament natural ja que no té elements afegits ni està feta digitalment.
En lo primer que ens fixem és amb els nens jugant a futbol en una esplanada de terra, la pilota és curiosa de veure ja que es mante fixe al cel. Si observem amb més profunditat veiem la porteria del joc i ja al fons de tot les muntanyes que no s'observen clarament.
La fotografia és simple ja que no aparèixen més de quatre elements, també podem comprovar-ho tancant els ulls, si tenrecordes de la imatge sancera significa que és simple. Representa una realitat, per tant és icònica amb un únic sentiment, monosèmica. És una fotogrfia estereotipada ja que no es extranya de veure, és una fotografia comuna.
Té un format horitzontal, amb un pla conjunt ja que s'observa un medi natural amb persones que ocupen part de la fotografia. L'angulació és frontal ja que se situa a l'alçada dels nostres ulls.
Té una composició clàssica perquè els personatges estan ben centrats en l'enquadrat de l'imatge. El punt d'interès són els nens jugant, donen sensació de moviment, com per exemple la pilota a l'aire. No té aire i la porteria té una forma rectangular.
La llum és dura ja que les sombres són fosques, és natural perquè el que il·lumina és el sòl, sembla ser llum de migdia i l'angle de llum és frontal. Té contrast, se sap pels nen que estan més foscos. El cromatisme és tronja ja que és el color que predomina, per tant és una imatge càlida. Hi ha poca saturació.
Té una extura rugosa ja que si toquem la porteria es pot notar la xarxa, igual que la roba dels jugadors.
S'ha utilitzat el diafragma obert per tal d'enfocar la part principal de l'imatge per això la visió de profunditat de camp de la fotografia està desenfocada. L'obturador ha estat en un temps d'exposició curt ja que ha captat tots els elements en moviment en una mil·lèsima de segon, és a dir, no queda moguda. No ha fet falta un trípode i s'ha utilitzat un objectiu normal.
TERCERA IMATGE
És un paissatge molt maco, amb varios colors, començant pel marró fins acabar al mar fí i blau. El paissatge va acompanyat d'un cèl nuvolós i un caminet de diverses pedres.
És un fotomuntatge ja que està formada amb elements naturals i digitals que donen aquesta sensació de perfecció.
El que destaca d'aquesta fotografia són els seus colors plans i llisos, però en lo primer que t'hi fixes és amb el caminet de les pedres, incrustades a la sorra marró i acabat en el mar llis. Per últim observem el cèl amb núvols.
Podem classificar l'imatge com a simple ja que té menys de quatre elements. És icònica ja que representa la realitat i polisèmica ja que ens transmet calma, dolçor, tranquil·litat, bellesa, perfecció,etc. És original perquè no s'acustumen a veure aquests tipus d'imatges.
Té un format horitzontal, amb un gran pla general ja que només es veu paissatge i amb una angulació frontal ja que el paissatge està a l'alçada dels teus ulls.
La seva composició és clàssica ja que l'element principal, que són les pedres, estan situades just al mig de l'imatge. El punt d'interés és el caminet de les pedres, i el punt de fuga se situa en el final del camí. No hi ha cap moviment i el mateix camí té una forma rectangular.
La llum es tova ja que les sombres són fluixes i té una llum naural ja que ve del cèl, sembla ser llum de la tarda. L'angle de llum és frontal i té una mica de contrast, se sap pels núvols foscos i les pedres.
El seu matís és el marró i blau, es distingeixen molt bé els seus colors. La saturació és bona ja que la fotografia no és grisenca. Té una temperatura freda ja que predomina el color blau.
La textura en la sorra i mar es molt fina, molt suau. En canvi, les pedres són aspres i rugoses.
Per realitzar aquesta imatge s'ha utilitzat un objectiu normal, amb el diafragma tancat per tal d'enfocar tota la fotografia, per aixo és una mica fosca, perquè no entra gaire llum. L'obturador no fa falta modificar-lo ja que no es vol captar cap moviment. Tampoc fa falta trípode.
