STOP MOTION

PIVOT

Per problemes tècnics he hagut de penjar el PIVOT d'aquesta manera.

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS

COMÈDIA

És el gènere més més antic que esxisteix. Vol fer riure basant-se en l'humor. Aquest gènere ve del teatre grec clàssic.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

• Equívoc: quan algú s'equivoca i genera molts problemes.
• Fracàs còmic: tot el que fa el personatge ho fa malament però crea humor.
• Triangle amorós: en les comèdies romàntiques es genera un amor amb tres persones implicades.
• Problemes greus: se n'ensurten de forma còmica.

Pesonatges:

Predominen el coix, l'amic "patós", el fracasaat, la pija rosa, el baixet animat i graciós, el lleig, etc.

Localitzacions:

Localitzacions típiques no en tenen però són a  llocs interiors per tal de que el diàleg se senti millor ja que es lo important d'aquest gènere. Però l'ambientació que hi predomina són joves adolescents que pasen el dia a la universitat.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Introduïr l'absurd, exagerar els problems dels personatges, diàlegs irònics i molt treballats i girs de guió.

Subgèneres:

• Slàpstick
• Paròdia

Exemples:

• Ted
• Scary Movie
• Etc

HISTÒRIC

Intenta reproduïr correctament un fet històric concret. Totes les escenes que es realitzen es graben perquè perquè han succeït.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

Són les històries de persones importants que van existir, guerres importants, etc.

Pesonatges:

Els personatges són heròis, Pel paper es busca un actor bo i important i no posaran a un actor que té fama de realitzar pel·lícules d'un gènere molt diferent.

Localitzacions:

Intenten grabar a llocs on va succeïr el fet realment, si no pot ser, busquen llocs molt semblants, o bé a decoracions que tenen ells en el plató.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

L'ambientació és molt important per a situar al espectador en quina època es troba. Els decorats han de ser molt reals per a situar-se millor al llocs i l'idioma també és un punt important, inclús algunes pel·lícules han gravat amb l'idioma original de la època. Avegades es graben en blanc i negre apropòsit.

Subgèneres:

Es pot barrejar amb molts gèneres, com per exemple el romàntic i el biogràfic

Exemples:

• Troya
• Aquiles
• Hèrcules
• Etc

NEGRE

És l'actual thriller, entorn al món dels mafiosos, etc.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

• La recerca d'un tresor, aquest trtesor és el delinqüent

Pesonatges:

• Mafiosos
• Assassins
• Delinqüents
• Policies

Localitzacions:

Són llocs foscos, d'aquí ve el seu nom 

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Juguen mol amb les hombres, la banda sonora és important i s'utilitzen plan de detall

Subgèneres:

• Acció
• Bèl·lic

Exemples:

• El pequeño Lord
• La cicatriz

DOCUMENTAL

Gènere que representa la realitat a través dels ulls de l'espectador.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

Fets que afecten a la societat

Pesonatges:

Per tal de que no es faci aburrit s'utilitzen enquestes, proves, entrevistes a professions, narrador etc

Localitzacions:

Intenten grabar el lloc on ha succeït el fet.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Varietat amb entrevistes, enquestes, paissatges...

Subgèneres:

• Científic
• Social
• Cultural

Exemples:

• Memorias del saqueo
• El grito

ACCIÓ

Han canviat mot des de l'inci del cinema. L'origen ve dels poemes èpics de l'antiguitat on surten herois amb característiques que hi destaquen. 

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

• Monomite
• Viatge a la recerca d'un tresor

Pesonatges:

• El dolent que no te per uè ser humà, pot ser un fet natural (tsunami)
• Pirates
• Sicaris
• Polis

Localitzacions:

Són llocs on el protagonista no pot utilizar les seves abilitats, per exemple a una selva, al mar, etc.
Llocs exòtics.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Muntatge molt gran, amb plans curts i molt ràpids per les escenes d'acció.
Els efectes especials són importants i s'utilitzen cromes (fons blau o verd on es pot posar l'efecte que es vulgui aconseguir).

Subgèneres:

• Aventura
• Drama
• Còmica

Exemples:

• James Bond
• Misión imposible

BÈL·LIC

Són pel·lícules de guerra, al llarg del temps s'han anat posicionant a un bàndol o un altre entre el bo i el dolent. És un gènere semblant al d'acció però aquest és mes clàssic i de temes que van pasar.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

Per una banda hi ha el bèl·lic, on hi han molts sacrificis, els soldats són herois, etc. Senten orgull per la pàtria
Per una altre banda tenim el anti-bèl·lic, on es burlen de la pàtria, hi ha molta sang, emputacions, vol crear buit, ensenyen morts reals, etc

Pesonatges:

Típics reclutes, el pringat, l'amioc que morirà, sargent que fa la vida imposiible als soldats, etc. No surten gaires dones.

Localitzacions:

Són zones de conflicte, reals o inventats.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Els vestuaris estan molt treballats, predominen els plans generals i la banda sonora es molt important per creara sentiments al espectador.

Subgèneres:

Poden barrejar-se amb el terror, documental, històric Hi han que tracten sobre advocats, o les trinxeres. Cada vegada que s'ha produït un fet gran en el món, s'ha representat en forma de pel·lícula. Per exemple el desembarco de Normandía.


Exemples:

• Top Gan
• Oficial y caballero

ANIMACIÓ

És un gènere associat amb els nens ja que antigament es feien per a ells però actualment són per a totes les edats. Poden ser dibuixos, o persones i dibuixos. Tenen l'objectiu d'entretenir i estan fetes per ordinador

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

No hi han arguments concrets, però com estan dirigits pel petits acostumen a ser d'aventures i comèdies. Si la pel·lícula va dirigida cap a una persona adulta podrà ser de drama o gore.

Pesonatges:

No hi han personatges típics ja que estan fets digitalment i poden crear qualsevol personatge. Però no són típics de la realitat, tenen expressions diferents, etc.

Localitzacions:

Poden ser ciutats, llocs fantàstics, escoles, etc. No hi ha un en concret.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Poden ser dibuixos, animació 3D, stop-motion, etc. El dibuix s'associa per als nens petits pe`rò volen donar més d'una lectura possible. L'animació es barata ja que no es gasten els diners amb actors, però si que es cara pels efectes especials. Les híbrides són aquelles on apareixen persones reals amb dibuixxos o titelles.

Subgèneres:

• Gore: per a un públic més adult
• Drama
• Comèdia
• Fantasia

Exemples:

• Arrugues
• Cars
• Mi vecino Totoro

TERROR

Intenta crear malestar i terror al espectador. Es poden incorporar elements sobrenaturals i explicacions sense ninguna lògica. Normalment passa alguna cosa sobrenatural

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

Els arguments són senzills, amb l'aparició d'un element maligne que trenca la tranquilitat de la pel·lícula.

Pesonatges:

Acostumen a ser el típic monstre malvat, la persona dolenta, elements malignes que són lletjos i desagradables, poques vegades acostuma a ser atractiu. També apareixen fantasmes, aliens, etc. Són poc previsibles i et poden matar.

Localitzacions:

Predominen les cases encantades, hospitals, llocs abandonats, geriàtrics, escoles, subterranis, etc. En general llocs on estàs sol i no es pot demanar ajuda perquè crea més tensió.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Recursos molt necessaris són la Banda Sonora de la pel·lícula, sang, plans on no es vegi què està passant, càmera subjectiva, etc.

Subgèneres:

• Gore: apareix sang i fetge, intenta fer més fàstic que por, però avegades s'arriba al humor.
• Slader: gènere de pel·lícules on hi ha un grup de joves i hi ha algo o algú on els va matant un per un fins deixar-ne un o cap. 
• Terror psicològic: es crea tensió durant tota la pel·lícula i al final es descobreix l'element maligne i se soluciona.

Exemples:

• Anabelle
• Ouija
• una cabaña en el bosque

FANTASIA

No apareixen elements reals, les coses que apareixen i passen no tenen resposta, si et pares a pensar com ha succeït allò, la pel·lícula no t'aagradarà.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

Compleix el monomite, és l'únic gènere que compleix molt bé les característiques del monomite.

Pesonatges:

No hi han els típics personatges ja que al ser fantàstic pot aparèixer qualsevol paper.

Localitzacions:

Qualsevol localització serveix.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

L'ambientació és molt important per a situar a l'espectador en quin món es troba. Els efectes especials també són molt importants, però cars. Per últim, el paissatge ha de ser coherent segons la pel·lícula que es vulgui fer.

Subgèneres:

Es pot trobar el gènere fantàstic junt amb el terror o acció.

Exemples:

• Alicia en el país de las maravillas
• Harry Potter
• Etc

CIÈNCIA-FICCIÓ

Planteja futures situacions desastroses o impossibles de fer. Als anys 40 apareixen les primeres pel·lícules d'aquest gènere, basades en llibres i còmics. Es parla de ciència-ficció moderna quan l'homa supera la guerra i arriba per primera vegada a la lluna.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

• Un món desconegut
• L'exploració d'allò nou
• Un element maligne
• Guerres galàctiques
• Monomite

Pesonatges:

Hi predominen els homes, elements malignes, robots, aliens... Els altres són persones normals.

Localitzacions:

Acostumen a ser planetes, galaxies, naus especials, pot apareixer una ciutat coneguda però no se sap que es aquella ciutat perquè està destrossada, etc.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Utilitza efectes especials, caracteritzaació dels personatges, vestimenta i maquillatge per a rear noves imatges, etc.

Subgèneres:

• Space opera: història en l'espai
• Ciència-ficció dura: té mes ciència que ficció, és mes real que falsa.
• Post apocalíptiques: enfoquen un futur dolent.
• Distopia: futur on tot va malament i res va be.

Exemples:

• El corredor del laberinto
• Juegos del hambre
• Divergente
• Etc

MUSICAL

Explica la història a travaés de la música. Pot ser una BSO o una cançó coneguda que quedi bé. Els diàlegs poden ser cantats.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

Hi han molts tipus d'arguments ja que al ser qualsevol subgènere l'argument canvia.

Pesonatges:

En el món del Hollywood volien que apareguessin parelles, és a dir, dues persones que sortisin a totes les pel·llícules junts.
També apareix el theme, es un tipus de música que se sent quan apareix un personatge i la música ens informa de com es aquest personatge, si és bo, dolent, està trist, etc.

Localitzacions:

Aprofiten a utilizar escenaris, espais oberts, etc.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Les cançons s´no molt importants, poden estar inventades expresament pe a la pel·lícula.
Els diàlegs poden ser cantats i ballats.

Subgèneres:

Pot aparèixer qualsevol subgènere ja que en totes les pel·lícules es pot cantar.

Exemples:

• La la land
• Signing in the rain

DRAMA

Gènere que es centra en els problemas de les persones, sentiments, penes...Problemes de la vida. Busca despertar emocions en el públic.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

• Element maligne

Pesonatges:

Les donen predominen

Localitzacions:

No hi ha cap localització específica, però poden ser llocs amb colors apagats per mostrar malestar.

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

Les dones tenen el paper principal ja que aporten més caracterització al personatge i el guió té molts alts i baixos, no pot ser tota la estona drama ja que cansa. La música és important ja que ens posa en situació.

Subgèneres:

Romàntic: problemas amb pares, fills, amics, parelles...
Drama-històric

Exemples:

• Memorias de África
• Lo que el viento se llevó

WESTERN

Totes són americanes, tracta sobre el naixement d'america i la lluita contra els Indis.

Característiques a nivell de guió.

Arguments:

La justícia, l'or, la guerra civil, el ferrocarril, etc. 

Pesonatges:

• Grangers
• Vaquers
• Lladres
• Shèrifs
• La noia

Localitzacions:

• Amèrica

Característiques a niviell d'estètica:

Recursos:

L'ambientació es la típica d'espai obert i una bola rodolant pel carrer. El sol també dóna sensació de calor i els plans són molt importants per ensenyar detalls dels personatges.

Subgèneres:

Es podría considerar l'acció com un subgènere.

Exemples:

• Corazón de conquista
• Una tumba para el chérif

DEL GUIÓ LITERARI AL TÉCNIC

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1hZk629yvp7MyuPZFv8Vb8J6NbaFHEdlc-eSNHCxkE-s/edit?usp=drive_web&usp=sheets_home

ELS PIONERS DEL CINEMA

El cinema va nèixer el dia 28 de decembre l'any 1895 gràcies als germans Louis i Auguste Lumière al realizar la primera projecció pública d'imatges en moviment.

Germans Lumière

El cinematògraf

El primer invent que van crear pel cinema va ser el cinematògraf que tenia com antecedent l'invent creat per Edison anomenat kinetoscopio.

Cinematògraf

Van aconseguir fabricar una càmera més portátil, gràcies a la màquina inventada, que registraba moviment tot i que no era capaç de reproduir-lo. Tot i que ells dos no tenien gaire confiança en que els funcionés, molta gent va mostrar molt d'interés fent així que els gèneres que predominessin fossin el cinema documental i el de ficció.
Les primeres grabacions registrades eres sobre la vida cotidiana, com per exemple treballadors sortint de les fabriques, etc i es grabaven en llocs exteriors. Per una altra banda, hi havien grabacions en llocs interiors que eres representacions com les que coneixem avui en dia.

Les grabacions més famoses són: "Salida de la fábrica (1895)" i "La llegada del tren a la estación (1895)".

"Salida de los obreros de la fábrica"

"La llegada del tren"

Una altra pel:lícula creada per ells va ser "El reagador regat", considerada la primera obra còmica

"El regador regat"

Vitascopi

L'any 1895, durant una exposició sobre els estat del cotó, va ser la primera vegada que es va utilitzar aquest aparell. Va ser creaat per Thomas Armat però li va vendre a Edison fent així que el merit passés cap a aquest. Aquest invent va permetre, per primera vegada, mostrar un seguit d'imatges a la vegada per un grup gran de persones en una paret. Més tard van haver competidors de tot el món per a superar aquest invent i avançar en el cinema. 

El vitascopi en funcionament

L'any 1901, els germans Lumière van decicir abandonar la producció i comercialització del cinematògraf, ja havent creat més de 80 pel·lícules, per dedicar-se a la investigació científica en el camp de la fotografia ja que pensaven que el cinema mai podria arribar a ser un bon negoci. Però més tard, gent d'arreu del món van interessar-se per aquesta novetat i van ampliar sobre el coneixement del cinema que es tenia en aquella època.

CÀRRECS DEL CINEMA

En les pel·lícules hi han moltes persones que hi participen ademés dels actors. Aquests són els càrrecs del cinema.

Director: aquesta és la persona que dirigeix la pel·lícula i per tant, ha de ser una artista per crear una bona obra. Supervisa tota la pel·lícula i el disseny de cada escena i dona el seu punt artístic. El seu treball comença en els càstings on selecciona als actors i un cop escollits els entrena ell personalment. Aquesta persona ha de saber parlar de qualsevol manera a qualsevol distància ja que ha de dirigir tota la creació d'una escena.

Director de fotografia: aquests s'encarreguen de trobar el físic més semblant al que diu el director, és a dir, transformen les idees del director en un físic. Mantenen la qualitat de l'imatge i coordinació de l'equip de fotografia (elèctrics, grip i càmera). Se'ls considera tècnics, artistes i productors ja que són els únics en entendre i utilitzar la tecnologia, les seves decisions afecten directament al film i per últim administren molts recursos i marquen el temps de rodatge.

Director  d'art: crea idees d'anuncis publicitàris de televisió, ràdio, diari, etc fins la seva realització final. Són els responsables d'un grup de dissenyadors, maquillatge, perruqueria, tot el que està relacionat amb el físic.

Productor: és el responsable dels aspectes d'organització i tècnics de la creació d'un film. Tambe participa amb el director en la creativitat de la pel·lícula. Coordina, controla i gestiona aspectes com l'obtenció del fons, contractació del personal, organització de la distribució i control del finançament de la pel·lícula.

Productor executiu: es aquella persona que aconsegueix els fons i subvencions per realiTzar la pel·lícula, ordena el finançament d'aquesta i les eines per la seva producció. També és el responsable d'escollir als actors, els principals tècnics, productors i fins i tot el director.

Assistent de producció: treballa pel cap de producció i realitza les feines que se li manen.

Assistent de direcció: ajuda al director, sempre està amb ell i amb els del equip. Està present en la preproducció, producció i postproducció.

Guionista: confecciona el guió de la pel·lícula ja sigui un text adaptat d'una obra que ja existeix, d'una història original o una adaptació d'una obra literària. Revisa el guió per tal de corretgir allò que pugui estar fora de lloc.

Continuista // Script: es un treball que te a veure amb l'elaboració d'una pel·lícula de cine o televisió. La persona s'encarrega de supervisar la continuïtat d'un projecte d'audiovisual tant en els seus aspectes visuals com agumentals i controlar el fil temporal que no hi hagi cap salt descontrolat pels espectadors.

Key Grip: es la persona que dirigeix, controla i supervisa tot el procés d'instal·lació del grip, corresponent al pla de rodatge i guió tècnic. Aquest treballador té tota la responsabilitat dels aparells tècnics per tal de que s'utilitzin correctamment, sobretot la càmera.

Stuntman // Especialista: són les persones que substitueixen als actors o actrius de cinema o televisió en les escenes perilloses o complicades. També se'ls coneix com els dobles dels actors ja que se'ls hi assemblen molt per tal de que no es noti la diferència a la pantalla.

Muntatgista // Editor: consisteix en planificar i coordinar els procesos complets del muntatge i postproducció del cinema, video i televisió, utilitzant diferents eines de postproducció, segons les indicacions del director.

Foley artist: són els efectes de so que s'afegeixen a la pel·lícula un cop grabada ja que a l'hora de realizar-la no s'ha pogut obtenir el so. No es un treball fácil ja que requereix de molta imaginació.

Altres càrrecs de cinema són:

Microfonista: es la persona que s'encarrega de manejar els micròfons i els seus accesoris.

Editor de so: es l'encarregat d'obtenir els sorolls i sons requisits per a la banda del seu so.

Musicalitzador: es la persona que selecciona o grava la música per a la banda sonora de la pel·lícula.

MONOMITE

Joseph Campbell va ser un escriptor, professor i mitòleg apassionat de la mitologia.
Ell, al llegir tantes històries, va adonar-se'n que els llibres que llegia sempre hi havia un mateix patró. Aquest fet el va inspirar a escriure un llibre anomenat "El héroe de las mil caras" on va crear el tema de "el viaje del héroe o monomito".

Joseph Campbell

La teoria explicada per ell consisteix en que a cada història creada es repeteix un mateix patró i es divideix en 12 pasos que poden variar d'una història a una altre, al igual que també de temps.

Els pasos del monomite són els següents explicats amb exemples de la pel·lícula "un cuento de invierno":

• Món ordinari: es el món on el personatge viu, el seu entorn, els seus propers, la seva rutina, etc. 

El protagonista, Peter Lake, és un lladre que viu a Manhattan un segle anterior al nostre que un dia qualsevol entra a robar a una casa i s'enamora de la Beverly que s'hi troba dins.

• La trucada a l'aventura: a l'heroi se li presenta una aventura o repte.

La Beverly pateix de Febre i en Peter té la necessitat d'ajudar-la, això hu fa fent que ella intenti ivlidar-se de la seva malaltia però finalment ella mor.

• Rebuig a la trucada: l'heroi no accepta el repte ja que té por a lo desconegut.

Per art de màgia, en Peter sobreviu sense memòria fins l'any 2014 a Nova York i no recorda res del passat. Però sempre li ve la imatge de la Beverly tot i no recordar qui és. Aquestes imatges l'estan indicant que ha de realitzar una missió en aquesta nova vida, però ell sempre hu rebutja.

• Trobada amb el savi: l'heroi es troba amb un savi que té molta cultura i el guia per ajudar-lo en la seva futura aventura.

En aquest cas hi ha un àngel que fa de savi i el vigila sense que el protagonista hu sapiga, però li va donant pistes per tal de que descobreixi què és el que ha de fer.

• Creuar la porta: l'heroi supera la por i decideix entrar en el món desconegut, etc.

En aquest cas no creua ninguna porta però si que s'hi adentra en l'objectiu de salvar a una nena amb càncer que sembla ser la reencarnació de la Beverly.

• Proves, aliats i enemics: el protagonista s'enfrontarà amb proves i enemics i farà nous companys.

Durant el seu objectiu coneix a la Virginia, la mare de la nena amb càncer que guanyaran molta amistat. Però també haurà d'enfrontar-se al seu pitjor enemic que és un dimoni que li vol prendre la vida. 

• Apropament: el protagonista i els seus amics cada vegada estan més aprop d'enfrentyar-se al gran enemic o la gran prova.

Ell, la Virginia i la filla cada vegada estan més aprop d'enfrontar-se a la prova per que la filla es curi, pero el dimoni els està esperant per lluitar.

• La gran prova: en el món especial, l'heroi lluita contra la vida o la mort ja que està en molt perill i al acabar la prova el personatge reneix, és a dir, es més poderos.

En Peter, lluita contra el gran dimoni i el venç.

• Recompensa: aquest reb una recompensa per haver-se enfrontat a la mort.

La nena finalment es salva.

• Camí a la tornada: quan queda un quart per acabar la pel·lícula, l'heroi ha de tornar al seu món ordinari i acabar la seva missió.

El protagonista acaba la seva missió en aquest món i comença a despedir-se de la nena i la mare i s'envà a donar una volta

• Ressurrecció de l'heroi: el protagonista, apunt de tornar al seu món, s'ha d'enfrontar a una prova encara més forta.

• La tornada de l'heroi junt amb la victòria: el protagonista torna al seu món amb una part del tresor trobat que li permetra canviar el món tal i com ell ha canviat també.

Finalment, s'envà cap a les estrelles a trobar-se amb la Beverly.

La pel·lícula Divergente també compleix aquest teoria en aspectes com: Món ordinari, la trucada a l'aaventura, trobada amb el savi, proves amb aliats i enemics, apropament, la gran prova, camí a la tornada i la tornada de l'heroi amb la victòria.

Un últim exemple pot ser Transcendence, ess pot veure durant la pel·lícula el món ordinari, la trucada a l'aventura, creuament de la porta, proves amb aliats i enemics, la gran prova, recompensa i per últim, la resurrecció de l'heroi.